ELS ALMOGÀVERS: DESPERTA FERRO!
Rebien el nom d’almogàvers "als voluntaris cristians aïllats que, actuant
per compte propi i per a pròpia seguretat, o bé a demanda i les ordres del
seu senyor, s’infiltraven a les línies sarraïnes per a recollir-hi informacions”
-citat de Jep Pascot, autor d’un dels grans llibres sobre els almogàvers.
Els almogàvers van ser una de les peces claus en l’expansió de l’Antiga Corona
per la mar Mediterrània. Van participar en la conquesta de l’Antic Regne de
València, per exemple en el Llibre dels Fets del rei Jaume I se’ls
anomena en unes 9 o 8 voltes.
Després de la conquesta de València i Mallorca, els almogàvers -sense faena-
es van dedicar a perseguir musulmans per terres valencianes i murcianes, segons
Bernat Desclot cap el 1275 es van reunir 8.000 almogàvers procedents de Catalunya,
València, i Aragó a la Penya de Xixona llestos per a lluitar en una campanya
contra els musulmans, que s’esperava començara a Castella.
I és només 7 anys després, el juny de 1282, que una host d’almogàvers es va
reunir a l’antic port de Tortosa per començar la futura expansió mediterrània.
Veiem com va anar.
El rei Pere el Gran va ser coronat rei de Sicília, i a l’illa va enviar 2.000
almogàvers, recordem que va ser poc després de les anomenades Vespres Sicilianes
-una revolta antifrancesa a l’illa- les tropes almogàvers van causar una impressió
pèssima degut al seu aspecte: anaven bruts, sense escuts de cuir ni tampoc
armes llargues; portaven un sarronet de pa i per armes: punyal i dards. Però
a l’alba van atacar les tropes d’Anjou les quals van derrotar, lluny de conformar-se,
els almogàvers van perseguir les tropes franceses per tot el sud de la península
itàlica, i les victòries es van anar succeint.
Després de la victòria del rei Pere i de l’ocupació de Sicília, el papa, aliat
dels Anjou, va excomunicar el rei i va convocar una croada contra ell. La
contraofensiva dels Anjou va ser anul·lada per les victòries navals de l’almirall
Roger de Llúria a Malta i al golf de Nàpols, la progressió al sud de la península
itàlica solament es va parar, perquè els almogàvers van marxar per a defensar
Catalunya de la invasió dels croats francesos amb l’aniquilació de les naus
franceses a Roses el maig de 1285, i on el rei francés va perdre la vida a
Perpinyà durant la retirada. L’any 1286 el papa i els Anjou van tornar a envair
Sicília però una vegada més, Roger de Llúria els va derrotar definitivament
a Nàpols.
Al rei Pere el succeí el seu segon fill, Jaume II, per la mort prematura del
primogènit, Alfons II. Jaume II volia firmar la pau amb els Anjou, a tal efecte
signà el tractat d’Anagni, i es va casar amb la filla del rei Carles II d’Anjou,
Blanca. El parlament de Sicília es va negar a tornar amb la influència dels
Anjou i va oferir el regne a Frederic, tercer fill del rei Pere el Gran, i
lloctinent de Jaume a l’illa. Frederic va ser coronat nou rei de Sicília el
1296 i es va disposar a continuar la guerra amb l’ajuda de sicilians i almogàvers,
després de diversos fets acceptaren firmar la pau de Caltabellotta, una conseqüència
d’aquesta pau era la dissolució de l’exèrcit almogàver, per aquesta raó es
va acceptar la disjuntiva d’anar a Bizanci a auxiliar l’emperador Andrònic
II en la seua lluita contra els turcs, com a contrapartida Roger de Flor,
cap principal almogàver, exigí una remuneració gran per als soldats, el càrrec
de megaduc de l’imperi romà d’Orient, i el matrimoni amb la neboda de l’emperador.
Així naixia el que s’anomenarà la Gran Companyia Catalana.
En efecte, el setembre de 1303 la Gran Companyia Catalana entrava a Atenes,
la formaven 1.500 cavallers, 6.500 soldats, i 1.000 mariners. L’emperador
de Bizanci, els va encomanar l’atac a l’armada turca que descansava al cap
d’Artak, i 8 dies després a l’alba els almogàvers atacaven i desfeien l’armada
turca, a continuació s’esdevingué una sèrie de batalles, Filadèlfia, Nif,
Magnèsia, i Tira, amb què es recuperaven antics territoris bizantins ocupats
pels turcs, amb l’auxili de 1.000 almogàvers de reforç comandats per Bernat
de Rocafort es va arribar a les Portes de Ferro, actual Síria.
Els almogàvers havien expulsat els turcs d’Anatòlia i l’Àsia menor, la Companyia
ja era una llegenda, però Roger de Flor no en tenia prou: pretenia fer-se
amb un imperi propi. Amb els triomfs també van arribar les enveges, el fill
de l’emperador, Miquel IX, havia quedat en evidència davant dels èxits dels
almogàvers, i a més arribava el cavaller Berenguer d’Entença amb 1.000 almogàvers
més. El megaduc, Roger de Flor va traspassar el títol a Entença i va obligar
l’emperador anomenar-lo cèsar de l’Imperi, càrrec d’on va obtenir més diners
per a pagar els soldats almogàvers de les arques debilitades de l’imperi bizantí.
Després de l’hivern, Roger de Flor va decidir continuar la campanya per Anatòlia,
abans va voler anar a la cort per acomiadar-se de l’emperador, desoint el
seu Consell. El 5 d’abril de 1305 durant el banquet de comiat, un escamot
de grecs assassinà i esquarterà el cabdill i la seua escorta, al mateix temps
s’atacava comerciants catalans, almogàvers, i fins i tot una ambaixada catalana
que pretenia negociar la pau.
Reclosos a Gal·lípoli, el gruix dels almogàvers va resistir el setge, però
aquests en l’afany de venjar la mort del seu cap, després d’assegurar la defensa
de la ciutat van eixir a l’exterior per començar la famosa Venjança catalana,
els almogàvers escamparen el terror sense respectar vil·les, propietats, i
béns. Agrupats, els almogàvers, a Gal·lípoli i després d’enfonsar els vaixells
al port per evitar la temptació de fugir van presentar batalla a les tropes
bizantines acampades als afores de la ciutat, la sort es va decantar cap el
bàndol almogàver, i es van produir massives fugides de refugiats buscant protecció
a Costantinoble, com que no la podien sotmetre, els almogàvers es van dedicar
al pillatge i el saqueig de la Tràcia. Al lloc en què els ambaixadors havien
estat assassinats no van deixar cap persona amb vida. També els executors
de Roger de Flor van ser assassinats.
Mentre el gruix dels almogàvers continuaven el vessament de sang, a Gal·lípoli
s’acumulaven riqueses i botins, i els genovesos van posar setge a la ciutat,
el cronista Ramon Muntaner, governador i administrador de la companyia, va
recórrer a les dones dels almogàvers per a defensar la ciutat, aquestes van
rebutjar l’atac i Ramon Muntaner amb 100 soldats que quedaven a Gal·lípoli
van atacar i capturar el comandament enemic, que va ser decapitat i va fer
que els genovesos renunciaren a la conquesta de la ciutat.
La companyia va esdevenir allò que alguns estudiosos anomenen república
de soldats, sense caps visibles es regien per un Consell de Dotze, que
triava un quadrumvirat format per dos cavallers, un adalil, i un infant; el
quadrumvirat es limitava a gestionar i repartir els botins.
Es va restablir la calma després de la disputa entre els cavallers Entença
i Rocafort amb la mort del primer en una disputa i el lliurament del segon
a l’enemic després de la tirania i la supèrbia amb què actuava.
Les ràtzies van seguir per tot el territori bizantí, fins que es va complir
el somni de Roger de Flor: establir-se al ducat d’Atenes, l’apogeu de la dominació
catalana va arribar amb el govern d’Amfós entre 1317 i 1335. Però des d’aleshores
la història de la Companyia va anar malament, els almogàvers només eren una
ombra d’ells mateixos.
Per ironies de la història, quan el rei Pere III va publicar que el ducat
d’Atenes s’integrava en la corona poca cosa quedava més que la ciutat d’Atenes;
el 2 de maig de 1388 la ciutat queia i el ducat deixava d’existir, el 1390
ho va fer el ducat de Neopàtria. Ja no hi havia almogàvers a l’antic imperi
de Bizanci.
Per últim, recomanar la lectura dels llibres de Francesc Puigpelat, expert en aquests guerrers.
ENRIC PELLÍN
ROGER DE FLOR - EL LLEÓ DE CONSTANTINOBLE - Puigpelat, Francesc
Proa-literaria - col·lecció A tot vent - ISBN 84-8437-489-0 - Publicat 20/01/2003
La vida de Roger de Flor és la història d'una ambició: infant pobre i orfe,
esdevingut successivament guerrer a les Croades, cavaller templer corrupte
i pirata. L'any 1303, al capdavant d'un exèrcit de 6.500 almogàvers, va desembarcar
a Constantinoble, va vèncer els turcs, es va casar amb la princesa Maria de
Bulgària i es va convertir en César de l'imperi grec. Llavors fou assassinat.
A traïció, com son assassinats els herois. Roger de Flor, el lleó de Constantinoble
és una novel·la sobre aquest home excepcional, mite militar de la història
de Catalunya.
RUTA DELS ALMOGAVERS, LA - Puigpelat, Francesc
Proa-literaria - col·lecció Alí Bei - ISBN 84-8437-206-5 - Publicat 18/06/2001
Cada any, milers de turistes catalans visiten Grècia i Turquia desconeixent
les intenses relacions que hi va haver, durant l'època medieval, entre Catalunya
i aquelles terres. Quants d'aquests turistes catalans que es passegen per
Atenes saben que la ciutat va ser durant setanta-set anys una possessió catalana,
que el català era llengua oficial i que la senyera de les quatre barres onejava
sobre l'Acròpoli? Quants visitants d'Istanbul han vist el palau de Blanquerna,
on l'emperador Andròmic II va rebre Roger de Flor i els almogàvers?
