La dolçaina: el so de la festa

Callosa d'En Sarrià. Segon dissabte d'octubre. El rellotge de l'església és a punt per marcar l'una del migdia. La Plaça d'Espanya bull de festers i de públic esperant un senyal. El rellotge marca. L'una. És l'hora en punt i el senyal arriba. Els membres de la família Boronat, com des de fa anys, fan sonar les seues dolçaina i el tabalet i arranquen per traslladar la seua música, el so de la festa, per tots els carrers de la localitat. I la festa comença.

Els germans Jaime i Vicente Boronat són els hereus d'una tradició familiar que, d'alguna manera, ha permés a Callosa conservar dins la seua cultura popular i també de la festa l'instrument, possiblement, més arrelat que hi ha a les nostres comarques: la dolçaina. I, a més a més, amb un protagonisme especial: el seu so marca el punt d'inici de les festes en honor a la Mare de Déu de les Injúries. "Ma abuelo -explica Jaime Boronat- Bautista Guardiola ja tocava la dolçaina i mon pare Vicente Boronat l'acompanyava el tabalet. Açò va fer que jo visquera eixa tradició des que era un xiquet".

Després, Jaime, el més major dels dos germans, va passar a tocar el tabalet acompanyant, en aquest cas, la dolçaina de son pare. Però va arribar un moment que amb 17 anys el major dels Boronat també començà a tocar la dolçaina. "El primer poble on vaig anar a tocar a una festa va ser Orba", recorda. "I les xiques preferien que jo tocara la dolçaina perquè les cançons eren més modernetes", apunta per rematar l'anècdota.

Ara, són els dos germans els que segueixen mantenint la tradició que heretaren dels seus avantpassats. Quan ixen a tocar a les festes populars, normalment, Jaime toca la dolçaina i Vicente el tabalet. "Encara que a voltes -puntualitza Jaime- anem canviant". En nombroses ocasions, com a les festes de Callosa d'En Sarrià, per exemple, Jaime i Vicente toquen junts la dolçaina i es fan acompanyar pels tabalets que fan sonar José Boronat, fill de Vicente, i Alfonso Guardiola, un cosí germà. "Tot ha anat sempre en família", assegura orgullós Jaime.

Reconeguts a tots els municipis on han tocat, guardonats i homenatjats en innumerables ocasions i apreciats al seu poble, els Boronat formen part d'eixa tradició de músics populars sorgits a les comarques valencianes que mai no han rebut cap tipus de formació musical però que només escoltant són capaços de reproduir i tocar moltes cançons. "No tenim ni un paper", afirma Jaime abans de recordar que, en ocasions, d'altres dolçainers els han preguntat on guardaven les partitures de les cançons. "Sempre els diem que no tenim res", apunta Jaime que creu que, en gran mesura, tocar la dolçaina és més una qüestió d'esforç i de ganes d'aprendre. "Estariem tocant cançons tot un dia de memòria i no pararíem", diu.

Les dolçaines dels dos germans han omplit de festa molts pobles no només de la Marina Baixa o de la província d'Alacant sino també de la resta de comarques valencianes. Però, malgrat tot, els Boronat continuen tenint un sentiment molt especial cada vegada que arriba el segon cap de setmana d'octubre i, per tant, les festes del seu poble. "Ací anem pràcticament a tots els actes. Un darrere de l'altre des que arranquem el dissabte. Per damunt de tot, quan toquem a Callosa d'En Sarrià ho fem per gust i tradició", apunta el major dels germans Boronat.

Per què el so de la dolçaina s'ha consolidat com un dels elements més tradicionals a les festes de Callosa d'En Sarrià? Jaime Boronat recorda que abans, quan ell era jove, la dolçaina tenia un paper essencial i açò ha continuat així malgrat el pas dels anys. "Les festes començaven de bon matí. A les sis tocàvem diana perquè, per exemple, l'entrà era a les set, un hora més tard, i d'alguna manera, havíem de posar a la gent en marxa", assenyala.

Els Boronat són, a més de dolçainers, artesans de la música. Vicente, el més jove dels dos germans, s'encarrega, per exemple, personalment de preparar les "canyetes" que fan sonar la dolçaina. "És importantíssim que la canyeta siga bona. D'açò depèn que el so de la dolçaina siga més agradable i més bonico", indica el major dels dos germans. Jaime Boronat creu que el futur de la dolçaina, malgrat la seua condició d'instrument popular, està assegurat, encara que es lamenta que cap del seus tres fills s'haja animat a tocar-la. "Fer sonar la dolçaina és una qüestió de gust. Si tens gust pots arribar a tocar bé", afirma.

La família Boronat tornarà enguany, una volta més, a fer sonar les seues dolçaines, com sempre, per donar pas a l'inici de les festes. "Seguiré tocant la dolçaina mentre puga", assegura Jaime. Tant de bo perque així, any rere any, els Boronat continuaran portant l'alegria no sols a moltes localitats de les nostres comarques sino que també seran els encarregats de marcar amb el so de la dolçaina l'inici de la festa a tot un poble, Callosa d'En Sarrià, el segon cap de setmana d'octubre.


Pere Rostoll i Fernàndez
Article publicat al llibre de festes de Callosa d'En Sarrià l'any 2003