De la festa en blanc i negre a la de color

L'evolució de les festes de Moros i Cristians vista per dos generacions familiars Dissabte de mati. Fa calor. Massa. Però no passa res. La cita és per parlar una bona estona d'una de les coses que més agrada els callosins: la seua festa. I açò ho compensa tot. Una cervesa i un plat de "cacaus". No cal més.
La conversa comença.
-"Ara hi ha més diversió. Quan jo era jove la festa eren els actes que hi havia al llarg del dia. En eixe sentit es pot considerar que la festa tenia un grau de serietat major".


Qui parla és Salvador Ferrando Ferrando. Amb 83 anys és, bén segur, el fester en actiu de més edat que participa a les festes de Callosa d'En Sarrià. Fundador i membre de la filà Navarros, ha estat capità en dues ocasions -amb els Asturianos el 1960 i amb els Navarros el 1990- i banderer d'altres dos. Un fester que, des de bén jove, ha viscut les celebracions en blanc i negre, les de la posguerra, però també les actuals marcades, mantenint sempre la tradició que distingeix a les festes callosines, pel color i l'espectacularitat. L'escolten amb atenció Paco i Jordi, dos dels seus nets i també, com Salvador, membres dels Navarros en l'actualitat.
-"Els caps de fila, per exemple, tenien en aquella época un paper importantíssim. Molt més que ara. A les processons havien d'estar pendents de les filaes que anaven davant o darrere, parlaven amb els altres caps de filà per evitar talls o miraven que tots els festers de la seua filà dugueren el pas i anaren a la distància correcta. Inclús, els membres de cada filà anaven a ballar a casa del seu cap de filà", recorda Salvador -cap de filà el 1950 amb els Asturianos, el seu primer càrrec fester- per continuar amb la seua argumentació sobre les diferències entre la festa d'ara i la que ell va viure de jove.

Salvador Ferrando creu que aleshores els festers tenien una "obligació moral" d'anar a tots els actes. "Aquell que no anava, especialment, a les processons estava mal vist. Era impensable, com passa ara, vore els bocacarrers plens de festers que no participen a la processó. Per açò dic que en aquella época la festa era, d'alguna manera, més sèria i més estricta", recorda el veterà fester. Jordi tracta de buscar una explicació pel que diu Salvador.
-"I no creus que actes com la processó eren més sèrios per qüestions religioses?", pregunta. Per Jordi, ara, qui va a la processó s'ho pren molt seriosament però, per ell, el problema és que sempre són els mateixos festers els que participen.
Salvador li contesta.
-"No només per açò. Hi havia més coses. Per exemple, el capità anava al costat de la Mare de Déu. Era diferent".

Paco, l'altre net, pren la paraula mentre el seu cosí Jordi l'escolta amb una cara que, d'alguna manera, referma el que diu. Considera que la reflexió del seu avi és una forma de viure la festa que té les seues arrels en la tradició centenària que aquestes celebracions tenen a Callosa d'En Sarrià.
-"Eixa idea que té ma abuelo de la festa és la que ens ha traslladat al llarg dels anys. Hem anat en ell a tots els actes des que èrem xicotets. Açò és el ens ha ensenyat".
-"El mateix que va fer mon pare amb mi", li talla Salvador divertit per confirmar, d'alguna manera, el seu concepte sobre la festa de Moros i Cristians.

Paco i Jordi, junt a d'altres amics, van refundar ara fa dos anys els Navarros després de treure a "l'entrà" al llarg de cinc anys una esqüadra especial que va recuperar un tratge característic d'eixa filà confeccionat amb una tela que simula la pell del Lleopard. Era una manera de col.laborar per tal que la filà tinguera presència a la festa. De fet, els Navarros van estar a un pas per desaparèixer però Salvador va mantenir d'alguna manera l'esperit de la filà acudint els actes més importants en companyia dels seus nets fins que arribà el relleu generacional que ha permés els Navarros recuperar-se.
-"D'una part -reprén Salvador la conversa inicial sobre les diferències a la festa- jo veig molt bé que ara hi haja més diversió. Però tampoc m'agrada que la festa estiga total en la mateixa carretera perquè en el poble no hi ha res. Seria millor que l'ambient de festa puguera estar més repartit".

Precisament, Salvador Ferrando recorda que quan van sorgir les primeres càbiles no estaven, ni molt menys, concentrades en un mateix carrer.
-"Els Navarros vam ser dels primers a fer càbila -Salvador situa eixe fet cap a l'any 1965- i, per exemple, la teniem a la carretera d'Alacant", apunta Salvador.
-"Està tot al mateix carrer i, a més a més, molt concentrat per la nit", opina Jordi.

Eixe és, per Salvador Ferrando, un dels motius de que la volta siga un dels actes amb una participació més reduida. "En aquella época el que era fester tenia una responsabilitat clara: havia de cumplir en els actes. La meua opinió és que eixa obligació no és ara tan accentuada". diu Salvador.
-"Jo crec que la festa ha d'evolucionar en eixe sentit -pren Paco la paraula per continuar amb la reflexió del seu avi-. La gent no ha de fer festa només de nit sino que ha de saber que hi ha actes i, sobretot, festa de dia. De fet, en estos últims anys pense que ja hi ha festers que no se'n va a dormir tan tard i que prefereixen viure tots els actes des de bon matí"

Sobre la qüestió de l'assistència als actes, tant Paco como Jordi tenen les idees molt clares. "És molt cómode fer-se només el tratge de jugar i no anar als actes oficials", asseguren abans d'apuntar: "Som un poble amb molta tradició però potser deviem mirar que passa als pocs municipis que poden estar per davant nostra com ara Alcoi on tots els festers tenen tratge de mudar i hi ha unes normes estrictes sobre presència mínima de les filaes en els actes". Jordi ho remata: "El fester ha de saber que té l'obligació d'estar a l'hora per cumplir a cada acte". De tota manera, Salvador creu que els festers, a la llarga, modificaran els seus hàbits perquè "tot cansa". "Sense forçar-ho es produirà eixe canvi", assenyala segur.

Les festes són diferents en molts sentits. D'aquelles entrades a les set del mati s'ha passat a una representació festera espectacular que, sense perdre l'essència de les festes de Moros i Cristians de Callosa d'En Sarrià, duu a la localitat a nombrosos visitants atrets per unes desfilades molt brillants però, al mateix temps, plenes de tradició.
-"És evident que les entrades són ara més brillants. No cal ni dir-ho", apunta Salvador.
-"Hi ha més diners que abans", evidencia Jordi.
-"Era completament diferent -insisteix Salvador-. La persona es feia càrrec del gasto de la capitania. Però eren menys diners. El capità es llogava el tratge i, de vegades, un matxo i en açò feia la capitania. Penseu que als anys 40, per exemple, després de la guerra hi havia pocs festers. La plaça apenes s'omplia. Les entrades d'ara són completament diferents".

La qüestió econòmica també ha evolucionat. Les festes s'han allargat i tenen un cost notable pel fester.
-"És un problema, especialment per les filaes més xicotetes. I açò està fent que s'estiguen perdent actes informals però simpàtics com el café", afirma Paco.

Les festes continuen sent per Salvador Ferrando i els seus nets, possiblement, les dates més emblemàtiques i especials de l'any. Igual que per a la resta de famílies callosines, és el moment ideal per juntar-se i tornar a reviure la tradició única del seu poble. Ixen a "l'entrà" i a la processó, els actes als quals el veterà fester dels Navarros mai deixa d'anar. El segon cap de setmana d'octubre tornaran a arribar eixos dies tan esperats. I Salvador, Paco i Jordi tornaran a posar-se el seu tratge dels Navarros per tal que la tradició es complisca.
-"Mentre puga, com a mínim, a la processó i a l'entrà no faltaré", assegura el veterà fester.
-"I tampoc a fer-te alguna cerveseta a la càbila", li diu Paco mig en broma per evidenciar que al seu aví també li agrada la diversió i el bon ambient d'eixos dies.
-"Clar. No voldràs que m'asseque", contesta Salvador entre somriures per alçar la taula.

Pere Rostoll i Fernàndez
Article publicat al llibre de festes de Callosa d'En Sarrià l'any 2003