Des de l'any 1849, existeixen documents escrits que acrediten que a la vila de Mutxamel
se celebraven representacions de les batalles entre cristians i moriscos en el puig
anomenat "calvari". Amb posterioritat i en successives ocasions s'arribà
a representar parlaments entre les tropes sarraïnes i cristianes que acampaven
en cabanyes al voltant de puig abans esmentat. Hereus d'aquelles tradicions i de
l'enginy local, es començà a representar de forma continuada una adaptació
de l'ambaixada d'Onil, que compta a més a més amb una versió
en la festera vila de Bocairent; existeixen també d'altres ambaixades escrites
per festers reconeguts de Mutxamel, com per exemple la inèdita del grup conegut
com el "tres, sis, nou". A hores d'ara se seguix representant la versió
d'Onil, tant la dels moros del dia 11 de Setembre, com la dels cristians del dia
12.
L'estructura d'aquestes obre es compon d'un monòleg a peu de Castell d'aquell
que aspira a conquerir la Plaça, un avís al sentinella i resposta
d'aquest i el posterior enfrontament entre ambdues parts, finalitzant amb la pressa
del fort. Fins els anys 60 venia representant-se la presa del castell per les tropes
de la creu amb l'afegit sacrifici de la "Mahoma", aquesta representació
consistia en derrocar aquesta figura al.lusiva de les tropes mores des del cim del
castell i la col.locació d'un casc amb artefactes pirotècnics a un
fester que representava la figura del musulmà; amb posterioritat se suprimí
aquesta part per l'aparició des de la torre més alta de la imatge
de la "Mare de Déu de Loreto" patrona de la vila.
A hores d'ara i després de diverses modificacions i millores les ambaixades
compten amb un major reconeixement per part de la comissió de festes i del
mateix poble. Cap assenyalar que Mutxamel compta amb una ambaixada força
especial, que és representada per la comparsa Contrabandistes i la comparsa
Templaris. Aquesta ambaixada anomenada "dels Contrabandistes" fou escrita
per l'ocasió per José Lledó Quereda veí de la localitat
i reescrita posteriorment per Camilo Miralles. Ve representant-se pràcticament
des de principis del segle XX i fins l'actualitat, les tropes andaluses s'ofereixen
al capità del fort de Mutxamel per a defensar-la dels moros que es troben
a les rodalies de la població i darrere un tira i arronsa respectiu, s'aplega
a un acord entre ambdós bàndols. Abans de 1963 (data de fundació
dels Templaris), el capità del fort era representat per un Masero. L'ambaixada
es representa el dia 11 pel matí. L'aparent anacronisme dels textos es troba
inserit en la historicitat de les festes centenàries de Mutxamel, les quals
durant molts anys s'han transmés a la seua pràctica totalitat de forma
oral.
Francisco Alberola Vargar
Membre de la filà Templaris de Mutxamel.
Consulteu: http://www.festesmutxamel.org