Les ambaixades a Mutxamel

Una mena de síntesis

Des de l'any 1849, existeixen documents escrits que acrediten que a la vila de Mutxamel se celebraven representacions de les batalles entre cristians i moriscos en el puig anomenat "calvari". Amb posterioritat i en successives ocasions s'arribà a representar parlaments entre les tropes sarraïnes i cristianes que acampaven en cabanyes al voltant de puig abans esmentat. Hereus d'aquelles tradicions i de l'enginy local, es començà a representar de forma continuada una adaptació de l'ambaixada d'Onil, que compta a més a més amb una versió en la festera vila de Bocairent; existeixen també d'altres ambaixades escrites per festers reconeguts de Mutxamel, com per exemple la inèdita del grup conegut com el "tres, sis, nou". A hores d'ara se seguix representant la versió d'Onil, tant la dels moros del dia 11 de Setembre, com la dels cristians del dia 12.

L'estructura d'aquestes obre es compon d'un monòleg a peu de Castell d'aquell que aspira a conquerir la Plaça, un avís al sentinella i resposta d'aquest i el posterior enfrontament entre ambdues parts, finalitzant amb la pressa del fort. Fins els anys 60 venia representant-se la presa del castell per les tropes de la creu amb l'afegit sacrifici de la "Mahoma", aquesta representació consistia en derrocar aquesta figura al.lusiva de les tropes mores des del cim del castell i la col.locació d'un casc amb artefactes pirotècnics a un fester que representava la figura del musulmà; amb posterioritat se suprimí aquesta part per l'aparició des de la torre més alta de la imatge de la "Mare de Déu de Loreto" patrona de la vila.

A hores d'ara i després de diverses modificacions i millores les ambaixades compten amb un major reconeixement per part de la comissió de festes i del mateix poble. Cap assenyalar que Mutxamel compta amb una ambaixada força especial, que és representada per la comparsa Contrabandistes i la comparsa Templaris. Aquesta ambaixada anomenada "dels Contrabandistes" fou escrita per l'ocasió per José Lledó Quereda veí de la localitat i reescrita posteriorment per Camilo Miralles. Ve representant-se pràcticament des de principis del segle XX i fins l'actualitat, les tropes andaluses s'ofereixen al capità del fort de Mutxamel per a defensar-la dels moros que es troben a les rodalies de la població i darrere un tira i arronsa respectiu, s'aplega a un acord entre ambdós bàndols. Abans de 1963 (data de fundació dels Templaris), el capità del fort era representat per un Masero. L'ambaixada es representa el dia 11 pel matí. L'aparent anacronisme dels textos es troba inserit en la historicitat de les festes centenàries de Mutxamel, les quals durant molts anys s'han transmés a la seua pràctica totalitat de forma oral.

Francisco Alberola Vargar

Membre de la filà Templaris de Mutxamel.

Consulteu: http://www.festesmutxamel.org