La festa element vertebrador
Les festes en general, no tan sols la festa de moros i cristians, tenen un caràcter vertebrador intrínsec. La festa uneix, lliga, relaciona i manté els vincles entre la gent i el país. La festa no és un valor buit de contingut, ans al contrari. És un dels elements més vertebrador i constructor de consciències que coneixem, que coneix la gran majoria de la gent i que està més a prop d'ells. Uns altres elements vertebradors, com ara la política o l'esport, no són tan assumits com propis com ho són les festes locals.
Doncs bé, al Cau de la Festa de Moros i Cristians estimen la festa també com a element vertebrador i integrador. La festa no és tan sols una vàlvula d'escapament que permet gaudir de la música, l'esplendor de la desfilada, la calor del vi i la frescor de la cervesa. La festa és un pegament que cohesiona la ciutat, el poble, el veïnat. Enfortix l'amistat i fins i tot l'estima pels altres. Comprenem la festa com un estímul de la consciència de comunitat; comunitat amb una història, arrels, present i futur. No volem una festa buida de contingut, sense un mínim de reflexió que ens ajude a comprendre el seu valor. Festa i país, festa i història, festa i cultura, festa i valor espiritual, binomis que són possibles i sobre els que podem reflexionar.
La massificació de la festa és un fenomen actual. Ho podem observar a molts pobles on l'augment de la població dispara, al mateix temps, un augment de la participació del ciutadà a la festa de moros i cristians. Aquesta massificació ha de ser entesa com un element positiu. Un element positiu sempre que la festa conserve els seus valors d'arrelament, d'espill d'una història vella i estimada. Però passa a vegades que aquesta massificació comporta un relaxament dels elements vertebradors, es perd aquesta tasca integradora i es converteix en una representació buida de valor espiritual, plena d'encant i color, però buida de lligams, plena de música, però buida de reconeixement de la història local.
No volem que això passe, volem posar la nostra pedra al mur que impedisca la desintegració d'una festa antiga que representa el nostre naixement com a poble, el nostre passat i la nostra identitat. Creem un espai de reflexió i d'estudi; articulem un quefer que no cal inventar. Per alguna raó la festa de moros i cristians és la festa més comuna al nostre país, per alguna raó nosaltres som així.
La festa de moros i cristians està fonamentada i disposem d'un fum de llibres antics, cròniques i arxius que permeten reconstruir fidelment la nostra història, la de cada poble i la comuna. No cal inventar res, naturalment existeix la mitificació, la idealització d'allò que ocorregué. Peró aquesta mitificació no està en desacord amb la festa, recolza el paper místic, reforça els valors de poble i de comunitat i ajuda al fester a estimar, lloar i afegir-s'hi als actes que la componen.
Miquel Àngel Martínez
