Sobre les ambaixades

He pogut assistir a unes conferències organitzades per una comissió festera sobre les ambaixades a la festa dels moros i cristians. Sense ser un gran coneixedor d'aquesta part de la festa, i referint-me a una gran part de l'arc festa-ambaixada, he pogut traure les següents conclusions sobre aquest element literari per excel.lència:

L'ambaixada és un element fonamental de la festa

En primer lloc, pel seu valor sentimental de la peça literària, és adir del text. La narració dels diàlegs comporta una exaltació de valors i de sentiments molt arrelats en els festers i els veïns.

En segon lloc, els ambaixadors, les persones que declamen formen un element de gran valor sentimental a la festa, ja siga pel seu reconeixement dins del món fester, ja siga per la qualitat d'oratòria d'aquests festers que any rere any proclamen les ambaixades.

Són doncs, dues raons que donen a les ambaixades un caràcter primordial dins la festa.

Origen de les ambaixades

Les ambaixades tenen una forta dependència del teatre espanyol, així les ambaixades més antigues han begut de les fonts del teatre d'aleshores. I seran els erudits en aquest gènere, aquells que han revisat i actualitzat els textos de les ambaixades actuals. L'època en què van ser creades o revisades és de capital importància a l'hora d'analitzar-les, doncs trobarem correspondències amb altres gèneres teatrals, i podrem estudiar quines corrents del gènere dramàtic es perfilaven per aquells temps. Per altra banda, el moment històric afecta igualment a la revisió de les ambaixades o fins i tot al seu origen, així trobem textos que perdent el rigor històric de la conquesta, es converteixen en textos d'exaltació de valors patriòtics d'un centralisme arcaic que en res tenen a veure amb la festa ni tampoc amb el naixement del nostre país, aplegant a semblar en alguns casos una adaptació del "Sitio de Zaragoza" més que d'una ambaixada de moros i cristians. Per altra banda, també existeixen altres casos en que el valor patriotic valencià està prou marcat als textos i hauríen de ser exemple a l'hora d'iniciar estudis i conferències sobre aquest tema tan crucial a la festa.

L'ambaixada és un element força anacrònic

La gran majoria dels textos de les ambaixades no corresponen al fet històric de la conquesta. Doncs, és normal que aquest tipus de textos exalten qualitats d'herois i enalteixen mites fora del rigor històric. Si estudiem la història de la conquesta trobem un nombre important de pactes, de concerts, d'acords que impediren moltes batalles, on el fet de la mediació entre la part conqueridora i la vençuda va ser crucial. Pot ser aquesta mediació real, aquests pactes foren les vertaderes ambaixades d'aleshores, però el fet mític necessita d'herois i de batalles, de victòries inapel.lables i de derrotes humiliants. És per això que les ambaixades són per extensió còpia d'un fet mític de difícil adscripció. I per això aquesta peça sembla més un subgènere del teatre que la narració d'un fet real, que és del que es tracta.

L'ambaixada és l'element menys afectat pels corrents d'estudi i investigació

Així com altres parts de la festa: la música, la roba, les desfilades, l'organització mateixa dels festers ha patit un gran canvi, estudi i esmena dels seus defectes i aspectes millorables, les ambaixades no han entrat encara dins d'aquesta tasca i romanen com estàtues de marbre, originals, mantenint les seues carències i el seu anacronisme. Això, quan resulta ser només que un genere literari, susceptible de ser qualificat com a exemplar, bo o mediocre, depenent de les qualitats literàries intrínsiques de l'autor o autors.

Ja és hora que les comissions de festes facen estudis seriosos sobre aquesta part de la festa. Estudis que per una banda definirien correctament l'origen de les seues ambaixades, quines modificacions o revisions han patit i en quin moment de la història del país. Sol.licitar l'ajuda de professionals: historiadors i estudiosos del teatre, que aporten el nivell de seriositat i parcialitat als estudis programats. I finalment aplicar les revisions necessàries que recuperen les ambaixades com a un element de la festa, propi i indivisible, i que guarden una:

  • relació directa amb la conquesta
  • relació directa amb el naixement del nostre poble
  • relació directa amb els valors locals

No és aquesta, una posició fàcil de digerir, però poden ser un principi per evitar caure en discursos sense contingut, solucions a mitges, o el que és pitjor encara, aprofitar les ambaixades per a introduir subliminalment conceptes aliens a la festa.

Miquel Àngel Martínez