Història del Teatre

1857 L’estiu d’aquest any un grup de poderosos terratinents de Monòver es constitueixen en societat i decideixen la construcció d’un teatre. Les obres comencen immediatament.

1858 Durant les festes de setembre s’inaugura el teatre amb l’òpera de Rossini Il Barbiere di Siviglia per una famosa companyia de la Corte on figurava com a tiple la diva italiana Adelaida Borghi- Mamo. El teatre va rebre el nom de Teatro de Monóvar. L’arquitecte va ser José Ramón Mas. El teló de boca va ser pintat per Josep Planella. Els quinqués per a l’enllumenat van ser un regal del Marqués de Salamanca que uns anys abans havia sigut alcalde de Monòver.

1890 El teatre és objecte d’una notable restauració a càrrec dels senyors Caballero i Codecido. Durant tota la segona meitat del segle XIX van actuar els més grans. El dia de Sant Josep debuta el tenor Jeremías Cerdà el Tato.

1908 En les festes de setembre se celebra el cinquantenari del teatre amb l’actuació de la companyia de Pablo Gorgé.

1910 Es fa una profunda reforma en el teatre. Se suprimeixen les cinc llotges centrals i se substitueixen per una grada. S’amplia el pati de butaques i es retalla l’escenari. S’adapta al nou mitjà cinematogràfic.

1912 El dia de Sant Josep mor Dolores Cortés.1924 El teatre canvia el seu nom pel de Teatro Principal, a causa de la construcció en Monòver d’un nou teatre anomenat Kursaal. Per aquesta època van actuar en el teatre María Guerrero i el seu home Fernando Díaz de Mendoza. Altres destacats artistes que van passar pel seu escenari van ser Francisco Morano, Margarita Xirgú, Rosario Pino, Enric Borràs i Antonio Vico. La construcció del Kursaal va fer que el nostre teatre perdera la seua importància i va passar una prolongada situació de crisi amb molt poques actuacions.

1927 El 30 de juny es representa l’obra d’Azorín Brandy, mucho brandy amb l’assistència de l’autor i del també escriptor Gabriel Miró.

1928 Roque Calpena, home molt actiu i emprenedor, es fa càrrec de l’empresa del teatre i aquest comença una nova època d’esplendor a causa principalment del cinema.

1930 El 10 de maig s’estrena l’obra d’Azorín Angelita interpretada per actors locals. L’autor va assistir a l’acte.

1933 El 10 de febrer actuen Daniel de Nueda i Pasqual Camps.

Finals dels 40 El teatre és adquirit per Francisco Corbí Martínez, el seu últim propietari privat.

1953 El 25 de març es presenta una sol·licitud per a enderrocar el teatre fet que es fa efectiu en els mesos següents. L’edifici va ser quasi totalment construït de nou. Tan sol es van conservar els murs laterals. L’arquitecte del nou teatre va ser Manuel Conde Aldemira i el constructor Juan Martínez Caneu.

1954 Durant les festes de setembre es reinaugura el teatre amb la projecció de la pel·lícula El beso de Judas. El nou teatre és un local adaptat al mitjà cinematogràfic i perd la seua forma italiana sense perdre totalment la seua condició teatral. El seu nom és ara Teatro-Cine Principal.

1988 L’Ajuntament en un ple celebrat el 24 de febrer decideix l’adquisició de l’edifici.

1989 El teatre és adquirit per l’Ajuntament.

1999 Comencen les obres de rehabilitació. El projecte va ser encarregat als arquitectes Tomás Martínez Boix, Tomás Martínez Blasco i Julio Sagasta Sansano. El teatre recupera la seua forma clàssica de ferradura.

2002 Durant les festes de setembre s'inaugura oficialment el teatre, ara ja propietat de tots els monovers. El seu nom es normalitza i passa a ser Teatre Principal definitivament.

Totes aquestes dades estan extretes del llibre El Teatre Principal de Monòver de Paco Corbí Jordà, editat en l’estiu de l’any 2002 i es pot adquirir en l’Ajuntament de Monòver o en les llibreries locals.