Els nostres reis
Aquest article té un objectiu purament didàctic i està destinat a tots aquells que senten parlar dels nostres reis conqueridors, i des de l’estima als nostres orígens, des de la simple curiositat o des de la necessitat que planteja l’escola i l’institut, no troben un esquema senzill que els explique la genealogia d’aquells que ens van regnar com a valencians des de 1239 fins a la pèrdua dels nostres furs el 1707 (Decret de Nova Planta).
Dins d’aquest ampli període, 468 anys, farem una primera divisió de caire genealògic, doncs, aquells reis considerats com a reis de València es divideixen entre els de dinastia catalana (Comtes de Barcelona), i els de la dinastia castellana (Trastàmara) que arribarem després del compromís de Casp (1412). Independentment de la dinastia, els reis continuaren jurant els furs, convocant les Corts i regnant la corona tal i com havien fet els seus predecessors, doncs les institucions forals eren prou fortes i consolidades per tal de mantenir els privilegis d’aquells a qui representava.
Anotar que la nomenclatura dels reis no és única, com que podien assolir diferents regnats (Catalunya, Aragó, València, Castella, etc.) trobem que l’ordre del regnat varia d’un a l’altre. A tall d’exemple podem trobar a Pere III de Catalunya, considerat també Pere IV d’Aragó, Pere II de València i Pere I de Sardenya i de Mallorca. Pel que toca a les Corts, anotar que tan sols s’esmenta de forma anecdòtica els anys de celebració, doncs aquest tema ocuparia un article sencer i no és ara el cas.
Tenim, doncs el següent recorregut històric:
Jaume I de Catalunya-Aragó, el Conqueridor. Fill del comte de Barcelona Pere I de Catalunya, II d’Aragó, dit el Catòlic. Primer rei de València i del regne de la seua pròpia creació. Regnà València des del 1239 fins el 1276. Reuní les Corts Valencianes en 1261 i 1271 a València.
Pere III d’Aragó, el Gran (II de Catalunya i I de València). Fill de Jaume I. Regnà des de 1276 fins 1285. Reuní les Corts el 1281 a València.
Alfons III d’Aragó, el Liberal (II de Catalunya i I de València). Fill de Pere III d’Aragó. Regnà des de 1285 fins 1291. Reuní les Corts el 1286 a València i el 1289 a Montsó.
Jaume II, de Catalunya-Aragó, el Just. Segon fill de Pere III el Gran i germà d’Alfons III. Regnà des de 1291 fins 1327. Deixa els seus regnes al seu segon fill Alfons, ja que el primogènit Jaume renuncià a la corona el 1319. El 1304 signa la pau amb Castella i afegeix la part meridional del regne, d’Alacant a Guardamar. Reuní les Corts el 1292 i el 1302 a València.
Alfons IV el Benigne (III de Catalunya i II de València). Fill de Jaume II. Regna des de 1327 fins 1334. Reuní les Corts el 1329-1330 a València.
Pere IV d’Aragó, el Cerimoniós (III de Catalunya i II de València). Fill d’Alfons IV. Regna des de 1334 fins 1387. Notable per la seua participació a la guerra amb Pere I de Castella, coneguda com la guerra dels Dos Peres (1356-1359). Reuní les Corts díhuit vegades des de 1336 fins 1389, a València, Sagunt, Montsó, Castelló, Sant Mateu i Vila-Real.
Joan I de Catalunya-Aragó, el Caçador. Fill de Pere IV el Cerimoniós. Regnà des de 1387 fins 1396. Només tingué filles i morí sobtadament per la qual cosa el seu germà Martí I, heretà els regnes. Reuní les Corts el 1388-1389 a Montsó.
Martí I de Catalunya-Aragó, dit l’Humà. Fill de Pere IV el Cerimoniós i germà de Joan I. Regna des de 1396 fins 1410. Últim rei de la dinastia catalana que morí sense descendència i sense nomenar successor. Reuní les Corts en 1401-1407 a Sogorb, Castelló i València.
Ferran I de Catalunya-Aragó, dit d’Antequera. Segon fill de Joan de Castella i d’Elionor d’Aragó, net per tant de Pere IV el Cerimoniós; primer rei de València de la dinastia castellana dels Trastàmara. A la mort de Martí I, pugnà per la corona d’Aragó amb Jaume II d’Urgell, fill de Pere II, net de Jaume I i candidat de la corona catalana. Ferran I va ser elegit com a successor a la corona de València al compromís de Casp, període conegut com l’interregne (1410-1412). Regnà des de 1412 fins 1416. Reuní les Corts en 1413-1415 a València.
Alfons IV el Magnànim (III de València). Fill de Ferran I. Regnà des de 1416 fins 1458. Reuní les Corts diverses vegades entre 1417 i 1446 a València, Traiguera, Les Coves, Sant Mateu, Sagunt, Montsó i Morella.
Joan II de Catalunya-Aragó. Fill de Ferran I i germà d’Alfons IV. Regnà des de 1458 fins 1479, compartí ducats a Castella i accedí al tron Navarrés com a rei consort. Reuní les Corts diverses vegades entre 1459 i 1471 a València, Sant Mateu i Montsó.
Ferran II de Catalunya-Aragó, el Catòlic, (V de Castella). Fill de Joan II. Regnà des de 1479 fins 1516. Casat el 1469 amb Isabel, hereva del regne de Castella. Quan morí el 1474 Enric IV de Castella, germà d’Isabel, Ferran II fou reconegut aleshores rei de Castella. Reuní les Corts els anys 1459 a València, 1465 a Sant Mateu i el 1469-1471 a Montsó i Tortosa.
Carles I. Fill de Ferran II. Regnà des de 1516 fins 1556. Reuní les Corts Valencianes diverses vegades des de l’any 1528 al 1552 entre València i Montsó.
Felip II de Castella (I de Catalunya-Aragó i València). Fill de Carles I. Regnà des de 1556 fins 1598. Reuní les Corts el 1563 a Montsó i el 1585 a València.
Felip III de Castella (II de Catalunya-Aragó i València). Fill de Felip II. Regnà des de 1598 fins 1621. Reuní les Corts el 1604 a València.
Felip IV de Castella (III de Catalunya-Aragó i València). Fill de Felip III. Regnà des de 1621 fins 1665. Reuní per última vegada les Corts Valencianes el 1626 a Montsó i el 1645 a València. Perdí l’hereu del primer matrimoni i deixà a la seua segona muller, regent de Carles II de Castella i d’Aragó. Amb la mort de Carles II el 1700, darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, s’inicia la qüestió successòria de la monarquia hispànica entre el pretendent francés Felip V (conegut entre nosaltres com l’incendiari) i Carles d’Àustria (Carles III de Catalunya-Aragó, conegut com l’Arxiduc).
Per tal d’acabar l’article i afegiré dos gràfics que pretenen clarificar l’ordre i duració de cada regnat.
Miquel Àngel Martínez
Fester Templari
