REEDICIÓ DE LLIBRES: BOSQUEIG HISTÒRIC DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS
Per a aquell que estiguen interessat amb la història de les festes de moros
i cristians, el “Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert” de la Diputació
d’Alacant ha publicat de bell nou l’estudi del il.lustre callosí Adolf Salvà
i Ballester: “Bosqueig històric de les festes de moros i cristians”. Una peça
única de la historiografia de la nostra festa publicada l’any 1958 per l’antic
“Instituto de Estudios Alicantinos”. Única per estar escrita en valencià normatiu
a les acaballes del 1939 i única per estar escrita per una personalitat de
la categoria de Salvà i Ballester, que aplegà al càrrec de Director del Centre
de Cultura Valenciana d’aleshores.
L’institut recupera una publicació esgotada i la posa a l’abast d’aquells
que tan sols tenien referència d’aquesta obra tan significativa. Malgrat totes
aquestes bones notícies trobe necessari remarcar que el pròleg fet a càrrec
pel director d’aquesta entitat “Adrian Espí” està fet en castellà. És una
llàstima l’oportunitat perduda de promocionar la nostra llengua. Fer el pròleg
en castellà és a més a més un greuge a la memòria d’Adolf Salvà i Ballester
i a la del llibre que presenta per no mantenir la llengua que l’autor trià
per donar a conèixer la festa als seus compatriotes. Dit això, recomane la
lectura de llibre i tanmateix del pròleg.
Miquel Àngel Martínez
Aprofitant l’avinentesa, podeu llegir un article al voltant d’aquest llibre,
quan encara no s’havia reeditat el 1996.
ADOLF SALVÀ I BALLESTER (1885-1941): UN IMPORTANT ESTUDI SOBRE LES
FESTES DE MOROS I CRISTIANS
Els llibres de festa són una part fonamental
d’aquesta, per ser el recull, gràfic i literari, que permet salvaguardar i
reconèixer la grandesa de tota la festa per al seu futur. Es per això que
he volgut contribuir a la revista de Mutxamel amb aquest comentari al llibre
“BOSQUEIG HISTÒRIC I BIBLIOGRÀFIC DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS”, d’En
Adolf Salvà i Ballester, editat el 1958 pel hui desaparegut “INSTITUTO DE
ESTUDIOS ALICANTINOS” de la Diputació Provincial d’Alacant.
La transcendència
del “BOSQUEIG HISTÒRIC I BIBLIOGRÀFIC DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS”
esdevé en primer lloc per la qualitat del autor callosí, de fet, Director
de Nombre del Centre de Cultura Valenciana quan el llibre va ser publicat.
En segon lloc per l’originalitat de l’edició, tot i que va ser editat al 1958;
l’enllestiment de l’obra per part del autor transcorre durant els tristos
anys de la guerra civil (1936-1939), es a dir, ara fa tres dècades. Per últim,
la utilització del valencià tant per Adolf Salvà com per l’autor del pròleg
dóna un grau més, que eleva la qualitat i la singularitat del llibre.
Abans
de començar, he d’aclarir que la meua intenció no va més enllà que la de donar
a conèixer el llibre i l’autor al món fester. Altres, amb més formació i capacitat
literària podran fer-ne un estudi seriós corresponent al nivell que es mereix,
i al que jo dissortadament no arribe.
L’Autor
Sense eixir del llibre, a les
pàgines del “pròleg” troben una excel.lent presentació de l’autor, amb un
toc d’homenatge i cert lirisme panegíric vers Adolf Salvà i Ballester, tal
vegada com un deute del seu reconeixement. Res millor que llegiu la pàgina
11 del “pròleg” on trobem: “El 13 de Març de 1885 Callosa dóna al món un investigador:
Naix qui fon N’Adolf Salvà i Ballester promesa d’investigador de les nostres
glòries i veritats històriques qué es va tornant una realitat
viva a mida dels seus estudis al Col.legi de Sant Domènec d’Oriola, confermats
per l’Institut de 2ª Ensenyança d’Alacant, i els Superiors de Dret i Ciències
Socials a l’Universitat Central de Madrid on es va llicenciar en 1907. Els
seus estudis el portaren a la búsqueda dels documents en els arxius a l’escorcoll
i la investigació, no oblidant els de la seua Pàtria d’orígen, Callosa, Alacant
i València i fruit dels seus treballs pacients i de seny foren munió d’obres
la majoria inèdits; però visió esperançadora de més fecundes treballs: realitat
i esperança truncades per l’adversitat del seu falliment en 31 de Desembre
de 1941, apenes un any després de la seua recepció al Centre de Cultura Valenciana
com a Director de Nombre”. Després es fa esment dels seus treballs publicats
i de la seua capacitat d’interpretació i exposició, descobrint que la primerenca
desaparició d’aquest autor deixà una gran quantitat del seus treballs manuscrits
per traure a la llum, i es tallà per a l’història dels valencians una font
jove tan important com necessària per a la nostra cultura. Actualment l’ajuntament
de Callosa d’en Sarrià esta treballant en la recuperació de l’obra d’aquest
fill i literat, per tant, dirigiu-vos a aquesta entitat per aprofundir en
el seu estudi.
El llibre
El llibre “BOSQUEIG HISTÒRIC I BIBLIOGRÀFIC DE LES
FESTES DE MOROS I CRISTIANS” pertany a una col.lecció de nou volums editats
per l’Instituto de Estudios Alicantinos com a “Cuadernos de Estudios”, ocupant
el vuitè lloc. La composició de l’obra ve encapçalada per una foto signada
de l’autor i seguidament el pròleg o encetament que ve a càrrec de Nicolau
- Primitiu signant com a Degà del Centre de Cultura Valenciana. En el pròleg
s’explica com Adolf Salvà respon a l’encàrrec que la Secció d’Etnografia i
Folklore del Centre de Cultura Valenciana li fa com a Agregat-Col.laborador
i Corresponent del Centre de Cultura a Callosa d’en Sarrià; trobem doncs l’origen
del llibre. El presentador aprofita per a enaltir les qualitats
del l’autor i dels seus treballs. Després el cos del llibre es divideix en
tres parts ben diferenciades, les quals mereixen estudiar-se un per un i en
el mateix ordre:
1- L’ESTUDI, compren vint-i-un capítols on es va construint,
pàgina a pàgina, un escrupulós estudi malgrat la dispersió de les fonts i
la dificultat de recuperació dels textos de referència i dels manuscrits originals.
Es difícil encertar a mostrar el que l’autor descriu tan detalladament en
les pàgines que van de la 17 a la 49. L’autor escriu sobre les obres publicades
que tractem el tema, encara que són de caràcter general. Els diversos orígens
de la festa, com l’autor opina sobre procedència medieval i suposadament fora
del nostre país. El costum popular de solemnitzar la festa del Sant titular
del poble, amb la representació d’una farsa o comèdia al.lusiva a llegendes
pietoses, miracles, recuperació d’imatges i on aquestes farses o entremesos
figuraven moros i cristians. Les notícies de les festes als segles que van
del XVII al XIX, en què la festa profana va unida a la religiosa (Alcoi 1666),
simulacions de desembarc (Alacant 1715), aparició de Moros en les processons
(València 1767) i celebracions de visites reials (Carles IV a València 1802).
L’aparició i redacció de l’ambaixada, una composició dramàtica, en vers consonant
o assonant, dialoga entre el ambaixador d’una banderia i el cabdill de l’altra.
Components de la festa: festers, filades, anunci de festa. Tipologia, participants,
danses, etc. L’autor salta d’un poble a l’altre, de Portugal a Espanya, de
Catalunya a València, afegint sempre textos originals que corresponen a tantes
altres publicacions, llibres, dietaris, arxius i que enriqueixen la comprensió
i l’interés.
2- L’APÈNDIX BIBLIOGRÀFIC, correspon a la tasca de recerca i
recuperació, ací es detalla la part bibliogràfica de l’estudi. En quaranta-vuit
cites, ordenades cronològicament que van des de l’any 1463 fins el 1886, l’autor
esmenta amb el mateix esquema les fonts investigades. Encapçala cada
capítol una menció de la ciutat o poble a què pertany, després dades sobre
l’obra, l’autor, la composició, el lloc on es troba, l’estat, la data i finalment
presenta un extracte fidel més o menys gran dels documents on s’hi troba la
part que el nostre autor considera important per l’estudi. Per l’interès del
lector enumere les diferents localitats esmentades: Alacant, Alcalá de los
Gazules, Alcoi, Badajoz, Benilloba, Castelló de la Plana, Cofrents, Constantinoble,
Chinchilla, Dénia, Exea de los Caballeros, Jaén, Llerena, Marbella, Morella,
Oriola, Puerto de Santamaría, San Felipe y Santiago de Montevideo, Saragossa,
Toledo, Tortosa, Trento, València, Valladolid i Xàtiva. En 60 pàgines el llibre
recorre pobles i documents que van des de l’any 1463 fins el 1886, d’Itàlia,
d’Espanya, de Sud-Amèrica i sobre tot de les terres valencianes.
3- LLISTA
DE POBLES CELEBRADORS DE FESTES DE MOROS I CRISTIANS, MODERNAMENT, l’autor
s’estima ara canviar l’esquema de presentació, partint de la seua actualitat
festera, és clar, dins del període de composició de l’obra. Els setanta-tres
nous capítols s’ordenen alfabèticament pel nom de la localitat referida, podent
haver-hi més d’un per al mateix poble, però sempre junts. Continuen les extraccions
literals, els comentaris i les explicacions aclaridores. Trobe d’interés oferir-vos
la relació de pobles esmentats, doncs un alt percentatge pertany a les contrades
valencianes: Adzaneta, Agres, Agullent, Alcoi, Anzuóla, Banyeres, Beneixama,
Biar, Bocairent, Callosa d’en Sarrià, Campo de Arcís, Caravaca, Carboneras,
Castalla, Cabdet, Cocentaina, Fontanars, Ibi, Llutxent, Montfort del Cid,
Muro, Mutxamel, Onil, Ontinyent, Sant Joan, Saniza, Sena, Tortosa, la Vila
Joiosa, Villena, i Xixona.
Com a cloenda d’aquest article oferir-vos la transcripció
literal de la part del llibre corresponent a les festes de Mutxamel:
“ Muchamel (Provincia d’Alacant)
XCVII.- A la Mare de Déu
de Loret, dies 9, 10 i 11 Setembre. L’any 1599 hi hagué en aquest poble una
inundació i clamant-se els veïns a la Mare de Déu, foren molt pocs els danys,
per la seua intercessió; i des-d’aquell temps fan la festa religiosa, eixint
moros i cristians, no tots els anys. Diuen que l’ambaixada fón introduïda
per l’any 1865. En general és còpia de la d’Onil, adaptada a Muchamel. XCVIII.-
“Embajada/de/Moros y Cristianos”. En foli, 14 fulles, paper ratllat a 35 ratlles.
Manuscrit de lletra moderna en poder de l’Alcaldia del poble. (Posseïxc un
trasllat d’aquell, MS., en 4.t 27 pp.). És en quartetes i quartets la mora,
446 versos. La cristiana el mateix, 336 versos. Persones: Capità, ambaixador,
estafeta, sentinelles. Poble cristià. Bajà, ambaixador, estafeta, sentinelles,
moros. Les filades de moros que hi ha són: moros, blanquillos, turcos, judíos,
pacos. Les de cristians: contrabandistas, tenorios, cristianos, maseros, gastadores.
El dia 9 de Setembre es reunixen les filades a una plaça de fora el poble
i des-d’allí comença l’entrada i desfilada per tot aquell, acompanyades per
les bandes de música. Dia 10, a les 9 del matí desfilada pels carrers, i finit
açò, a les 10 fan l’ambaixada dels contrabandistes, els quals s’oferixen als
cris- tians del castell per a defendre el poble. Desconec aquesta ambaixada.
A les 4 de la vesprada és la dels moros, i guerregen (aquesta guerra abans
la feien a un tossal propet) pels carrers. Dia 11: Diana per les músiques
i filades i balls fins les dotze. A les 4 ambaixada dels cristians i tiroteig,
i presa del castell per aquests. A les 11 de la nit retreta per les bandes
i filades i balls: cascú d’ells porta un farolet de paper en una canya i fan
el ball. Hi ha una junta directiva sota la presidència de l’Alcalde, la qual
anomena els caps de filada, i vespres de festa cobra la quota corresponent
a cascun festes. ”
Miquel Àngel Martínez Mutxamel 1996
